Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari.

Tot el que realment necessito saber sobre com viure i què he de fer i com he de ser ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya de l’escola de postgraduats, sinó al sorral del parvulari. Aquestes coses són les coses que hi vaig aprendre:

Comparteix-ho tot.

Juga net.

No peguis a la gent.

Torna a posar les coses on les havies trobat.

Neteja la teva pròpia brutícia.

No agafis el que no és teu.

Digues que ho sents quan molestis algú.

Les pastes calentes i la llet fresca són bones. Viu una vida equilibrada; aprèn alguna cosa i pensa en alguna cosa i dibuixa i pinta i balla i juga i treballa cada dia una mica.

Estigues atent al meravellós. Recorda la llavor del got, les arrels baixen i la planta puja i ningú sap realment com ni perquè però tots som així.

Els peixos de colors i els hàmsters i els ratolins blancs i fins la llavor del got moren, i nosaltres també.

Aleshores recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.

Tot el que necessites saber és el algun lloc. La regla d’or i l’amor, i la higiene bàsica. L’ecologia i la política i la igualat i la vida sana.

Pren qualsevol d’aquests conceptes i tradueix-lo en termes d’adults sofisticats i aplica’ls a la teva vida familiar o al teu govern o al teu món i es mantindrà verdader, clar i ferm. Pensa que el món seria millor si tots prenguéssim llet amb galetes les tres de la tarda i desprès ens estiréssim acotxats amb les nostres mantetes a fer la migdiada. O si tots els governs tinguessin com a política bàsica tornar a posar les coses on les havien trobat i netejar el que han embrutat.

I encara és veritat, i no importa com siguis de vell, que el millor que pots fer és sortir al carrer i no aïllar-te.

Robert Fulghum
(Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari)