la formigueta

i continuant amb els contes curts, aquest és d’una formigueta en un dia de treball...

Fa un temps em vaig posar a observar detingudament la vida de les formigues, i confesso que vaig quedar sorprès al veure-les treballar amb tant ordre i obstinació. Però una formiga en particular va atreure la meva atenció. Negra i de grandària mitjana, la formiga duia com carrega una palleta que era sis vegades més llarga que ella mateixa.

Després d’avançar gairebé un metre amb semblant pes, va arribar a una espècie d’esquerda, estreta però profunda, formada per dues pedres. Va provar a creuar d’una manera i d’una altra, però tot el seu esforç va ser en va. Fins que per fi la formigueta va fer una mica insòlit. Amb habilitat va donar els extrems de la palleta en un bord i altre de l’esquerda, i així es va construir el seu propi pont, pel qual va poder travessar l’abisme. A l’arribar a l’altre costat, va prendre novament la seva càrrega i va continuar el seu esforçat viatge sense inconvenients. La formiga va saber convertir la seva càrrega en un pont, i així va poder continuar el seu viatge. De no haver dut aquesta càrrega, tan pesada per a ella, no hauria pogut avançar en el seu camí.

No volia escriure res i nomès posar el conte....però aquest m’ha fet certa gràcia... tots portem una càrrega a sobre, i en algun moment de la nostra vida ens servirà per continuar el camí. Poden ser els amics, la família, els coneixements que anem aprenent cada dia. Tot és vàlid. Tot es pot tornar a fer servir. No podem llençar l’amistat d’un amic perquè ja ens ha fet servei, qui sap si el destí ens la tornarà a demanar...o potser algun dia serem nosaltres la palleta, allò que l’amic fa sevir per tirar endavant amb la seva vida...aquí és on podem sentir l’autèntic i genuí gust de l’amistat!