Hi ha gent que te sort

Hi ha gent que te sort, jo en canvi no vaig ésser tant afortunat.

La vida és pot contemplar de moltes maneres i de fet, segurament n’hi haurà tantes com persones al món. L’existència humana i la relativitat de d’univers . El temps i l’espai. Conceptes que són presents en el si de cada dia, els pots veure quant en beus el cafè, o quan discuteixes amb la parenta per a veure on aneu sopar. Tot està relacionat, tots vivim en un mateix món, sota el mateix sostre, o sota el mateix cel.

Quan estic caminant el cap hem dona voltes sobre qualsevol assumpte en el qual hi estic ficat, o no. A mi m’agrada saber que és el que menjo, el que faig aqui i com ho faré. Previsor? No ho sé. El que si que se és però que estic caminat i cap a on vaig, vull dir en sentit literal, perquè en aquest camí de la vida moltes coses no són el que semblen i com va dir aquell “no tot el que és or brilla” a vegades és dificil descobrir la veritat.

Jo ja se que existeixo, no necessito pensar per dir-ho. Tothom existeix, tothom és real. Ara bé, la pregunta seria, es tothom real i existent dins de la seva pròpia ment? Ens preguntem per que fem el que fem? Ens preguntem perquè tenim ganes de fer un café i no una clara? Ho hem pensat això? Perquè ens agraden algunes coses i d’altres els hi mostrem interferència? Sóc un esser que m’ho pregunto. Potser no a baix nivell però si quan un ha de prendre decisions una mica importants per la vida, si més no, per assegurar-nos un futur una mica pròsper.

Us heu parat a mirar mai el carrer? Seure en un banc i percebre el que teniu al voltant, a davant, a dalt, a sota? Potser convindria fer-ho de tant en tant. Moments per a la reflexió, moments per estar tu i el teu cap, junts observant el món.

Alguns dirien que seria perdre el temps, que hi ha moltes coses al món a fer i no ens hauríem de qüestionar i encuriosir-nos el que ens envolta. Viure la vida sense parar a contemplar-la. Quina sort!

Jo si de cas, hem quedo aquí, ja aniré tirant quan és faci fosc.

Gràcies i bora nit.