El mar

No volia créixer ni ser gran, no ho volia per no ser allò que tant havia odiat, ser una persona correcte, formal sense tenir la oportunitat de cridar i saltar quan en tenia ganes.
No volia estar pacient escoltant les respostes dels altres ni caure en l’espiral de deformacions que l’estaven conformant cap a una persona tipus d’uns quaranta anys amb una vida estable, una parella estable, una feina estable, de dilluns a diumenge i del matí a vespre.

És això el que havia triat? Com havia arribat fins allà? l’escola, els amics, la feina, la família... tot semblava preparat per ser un més en aquesta gran família que en deien societat. I al final que? Que obtenia de formar-ne part? La seguretat de saber que demà estaràs igual que avui. D’aquella seguretat en deien felicitat i de la felicitat en deien amor. Quan la seguretat hauria de ser tenir algú que t’estima i la felicitat hauria de ser un xic de llibertat. El món funcionava al revés de la lògica i tot estava canviat. Què es podia fer?

Era una tarda freda d’un trist hivern. Tenia el mar al davant i quan el sol va començar a tocar-lo tot anunciant la vinguda de la nit, es va aixecar i es va llençar al buit i el seu cos es va perdre com una línia en el mar. Una línia plena de records, valors i emocions que ja no farien servei en aquell món.

Fragilitat humana

Hi ha gent que te sort

Hi ha gent que te sort, jo en canvi no vaig ésser tant afortunat.

La vida és pot contemplar de moltes maneres i de fet, segurament n’hi haurà tantes com persones al món. L’existència humana i la relativitat de d’univers . El temps i l’espai. Conceptes que són presents en el si de cada dia, els pots veure quant en beus el cafè, o quan discuteixes amb la parenta per a veure on aneu sopar. Tot està relacionat, tots vivim en un mateix món, sota el mateix sostre, o sota el mateix cel.

Quan estic caminant el cap hem dona voltes sobre qualsevol assumpte en el qual hi estic ficat, o no. A mi m’agrada saber que és el que menjo, el que faig aqui i com ho faré. Previsor? No ho sé. El que si que se és però que estic caminat i cap a on vaig, vull dir en sentit literal, perquè en aquest camí de la vida moltes coses no són el que semblen i com va dir aquell “no tot el que és or brilla” a vegades és dificil descobrir la veritat.

Jo ja se que existeixo, no necessito pensar per dir-ho. Tothom existeix, tothom és real. Ara bé, la pregunta seria, es tothom real i existent dins de la seva pròpia ment? Ens preguntem per que fem el que fem? Ens preguntem perquè tenim ganes de fer un café i no una clara? Ho hem pensat això? Perquè ens agraden algunes coses i d’altres els hi mostrem interferència? Sóc un esser que m’ho pregunto. Potser no a baix nivell però si quan un ha de prendre decisions una mica importants per la vida, si més no, per assegurar-nos un futur una mica pròsper.

Us heu parat a mirar mai el carrer? Seure en un banc i percebre el que teniu al voltant, a davant, a dalt, a sota? Potser convindria fer-ho de tant en tant. Moments per a la reflexió, moments per estar tu i el teu cap, junts observant el món.

Alguns dirien que seria perdre el temps, que hi ha moltes coses al món a fer i no ens hauríem de qüestionar i encuriosir-nos el que ens envolta. Viure la vida sense parar a contemplar-la. Quina sort!

Jo si de cas, hem quedo aquí, ja aniré tirant quan és faci fosc.

Gràcies i bora nit.

-época loca-

Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari.

Tot el que realment necessito saber sobre com viure i què he de fer i com he de ser ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya de l’escola de postgraduats, sinó al sorral del parvulari. Aquestes coses són les coses que hi vaig aprendre:

Comparteix-ho tot.

Juga net.

No peguis a la gent.

Torna a posar les coses on les havies trobat.

Neteja la teva pròpia brutícia.

No agafis el que no és teu.

Digues que ho sents quan molestis algú.

Les pastes calentes i la llet fresca són bones. Viu una vida equilibrada; aprèn alguna cosa i pensa en alguna cosa i dibuixa i pinta i balla i juga i treballa cada dia una mica.

Estigues atent al meravellós. Recorda la llavor del got, les arrels baixen i la planta puja i ningú sap realment com ni perquè però tots som així.

Els peixos de colors i els hàmsters i els ratolins blancs i fins la llavor del got moren, i nosaltres també.

Aleshores recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.

Tot el que necessites saber és el algun lloc. La regla d’or i l’amor, i la higiene bàsica. L’ecologia i la política i la igualat i la vida sana.

Pren qualsevol d’aquests conceptes i tradueix-lo en termes d’adults sofisticats i aplica’ls a la teva vida familiar o al teu govern o al teu món i es mantindrà verdader, clar i ferm. Pensa que el món seria millor si tots prenguéssim llet amb galetes les tres de la tarda i desprès ens estiréssim acotxats amb les nostres mantetes a fer la migdiada. O si tots els governs tinguessin com a política bàsica tornar a posar les coses on les havien trobat i netejar el que han embrutat.

I encara és veritat, i no importa com siguis de vell, que el millor que pots fer és sortir al carrer i no aïllar-te.

Robert Fulghum
(Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari)

Daft Punk

Sens dubte un dels millors grups de música electrònica, amb més de 16 anys als escenaris han aconseguit ser una referència dins del seu món. Més enllà del típic "one more time" podem trobar altres èxits com ara around the world.


apa vagi b!