dissabte, de setembre 27, 2008

Fragilitat humana





diumenge, de setembre 21, 2008

Hi ha gent que te sort

Hi ha gent que te sort, jo en canvi no vaig ésser tant afortunat.

La vida és pot contemplar de moltes maneres i de fet, segurament n’hi haurà tantes com persones al món. L’existència humana i la relativitat de d’univers . El temps i l’espai. Conceptes que són presents en el si de cada dia, els pots veure quant en beus el cafè, o quan discuteixes amb la parenta per a veure on aneu sopar. Tot està relacionat, tots vivim en un mateix món, sota el mateix sostre, o sota el mateix cel.

Quan estic caminant el cap hem dona voltes sobre qualsevol assumpte en el qual hi estic ficat, o no. A mi m’agrada saber que és el que menjo, el que faig aqui i com ho faré. Previsor? No ho sé. El que si que se és però que estic caminat i cap a on vaig, vull dir en sentit literal, perquè en aquest camí de la vida moltes coses no són el que semblen i com va dir aquell “no tot el que és or brilla” a vegades és dificil descobrir la veritat.

Jo ja se que existeixo, no necessito pensar per dir-ho. Tothom existeix, tothom és real. Ara bé, la pregunta seria, es tothom real i existent dins de la seva pròpia ment? Ens preguntem per que fem el que fem? Ens preguntem perquè tenim ganes de fer un café i no una clara? Ho hem pensat això? Perquè ens agraden algunes coses i d’altres els hi mostrem interferència? Sóc un esser que m’ho pregunto. Potser no a baix nivell però si quan un ha de prendre decisions una mica importants per la vida, si més no, per assegurar-nos un futur una mica pròsper.

Us heu parat a mirar mai el carrer? Seure en un banc i percebre el que teniu al voltant, a davant, a dalt, a sota? Potser convindria fer-ho de tant en tant. Moments per a la reflexió, moments per estar tu i el teu cap, junts observant el món.

Alguns dirien que seria perdre el temps, que hi ha moltes coses al món a fer i no ens hauríem de qüestionar i encuriosir-nos el que ens envolta. Viure la vida sense parar a contemplar-la. Quina sort!

Jo si de cas, hem quedo aquí, ja aniré tirant quan és faci fosc.

Gràcies i bora nit.