Miscelänius Musikalis I: KORTATU

Qui no ha escoltat mai cap cançó de kortatu? tots portem una mica de l'esperit musical d'aquell grup basc que ha estat la base de mots altres grups. Quan alguns encara havíem de néixer, ells ja estaven tocant i lluitant pel que nosaltres ho fem ara...


(de la wikipedia)
Kortatu va ser un grup de musica del País Basc fundat al 1984 per Fermin Muguruza i Iñigo Muguruza a la població de Irun, Guipúscoa.

Van formar part del denominat rock radical basc i van ser pioners a introduir el ska a la península, sempre amb una base punk de fons. Una de les seves principals influències va ser el grup britànic The Clash.

Les seves lletres inicialment van alternar entre el castellà i el basc, però a finalment van adoptar exclusivament aquest últim. Mai van ocultar la seva tendència cap a l'esquerra abertzale. Per exemple, la seva cançó "Sarri, Sarri" està dedicada a la fuga del pres d'ETA Joseba Sarrionaindia, després d'amagar-se en els altaveus utilitzats en un concert d’Imanol Larzabal celebrat a la presó de Martutene.

La ideologia dels seus membres i les lletres es basen en la lluita contra l'Estat de dret, des del punt de vista polític, policial, i judicial entre d'altres. També es posicionen contra el capitalisme, l'exèrcit, el consumisme o la hipocresia de la societat, entre d'altres.

El nom del grup prové del sobrenom d'un mugalari d'ETA mort a les mans de la Guàrdia Civil

espanyola. Els mugalaris eren els militants que s'encarregaven d'ajudar a altres persones a creuar la frontera francoespanyola.

Aviat graven una maqueta amb temes com "Mierda de ciudad", "El último ska" o “Hay algo aquí que va mal”. La seva popularitat comença a finals d'any, quan entren a un estudi i graven els tres temes que apareixen a l'anomenat "Disco de los quatro" (Soñua, 1985), al costat de Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Els temes de la banda en aquests disc seran "Nicaragua Sandinista", "Mierda de ciudad" i "El último ska de Manolo Rastamán".

Durant el 1985 realitzen concerts per tot el País Basc, actuant en nombrosos concerts i festivals multitudinaris, també tocaran fora a les ciutats de Barcelona i Madrid. A mitjans d’any tornen als estudis Tsunami de Donosti, on graven el seu primer LP: Kortatu (Soñua, 1985). El disc és cantat en castellà, excepte els temes "Sarri, Sarri" i "Zu atrapatu arte", també apareix "Jimmy Jazz" (una tema adaptat de la cançó de The Clash). El disc els duu a alternar-se amb bandes locals com La Polla Records, Hertzainak, Zarama o Barricada, i és triat disc de l'any per la revista musical Muskaria i pels diaris Egin i El Diario Vasco. Aquest any arriben a tocar davant de 15.000 persones.

SARRI SARRI

Al 1986 comencen a tocar diversos paísos d'Europa (Suïssa, Alemanya i Països Baixos) i graven dues referències més. La primera és el maxi single "A la calle" (Soñua, 1986), on apareixen tres temes: "Hay algo aquí que va mal", "A la calle" i el primer dub que es va realitzar a la península: "Desmond Dub", barreja del tema "Desmond Tutu" del seu primer LP. Al setembre entren als estudis Elkar i graven el seu segon LP, “El estado de la cosas” (Soñua, 1986). L'esperit tan festiu del seu primer LP està present ("Equilibrio", "Cartel en el casco viejo de Bilbao" o "Aizkolari"), però comença a difuminar-se, com deixen veure temes com "9 Zuloak" o "Nivel 30". Com l'anterior, gairebé tots els temes estan cantats en castellà. Apareixen com col·laboradors Jabier Muguruza (acordió a "Jaungoikoa eta Lege Zarra"), Jabier Montoia (cantant del grup M-ak/, a "9 Zulo") o Josetxo Silguero (saxo de "Equilibrio"). En aquest any trenquen definitivament les fronteres del País Basc.

Durant el 1987 es dediquen a fer concerts sense parar, tocant per tot Espanya i realitzen una nova gira europea que els duu a França i, de nou, a Suïssa i Alemanya. Es converteix en un dels grups de l'estat que més havia tocat per Europa; mostra d'això és un recopilatori editat exclusivament per a la seva distribució a Europa: “A frontline compilation” (Red Rhino-Organik, 1988).

Al 1988 ofereixen el seu tercer LP, Kolpez Kolpe (Oihuka, 1988), aquesta vegada cantat íntegrament en basc. El graven als estudis IZ, i apareix Kaki Arkarazo (guitarrista de M-ak) com productor i tècnic de so. El so ha evolucionat des dels dos primers discos (apareix una nodrida secció de vents) i ja es pot intuir el que seria Negu Gorriak. Tornen a aparèixer múltiples col·laboracions, com ara Yul (de R. i. p., guitarra a "Makurtu gabe"), Mikel Laboa (veu a "Ehun Ginen") i repeteix Jabier Muguruza (acordió a "Platinozko Sudurrak"). A la gira posterior per Europa s'incorpora Kaki Arkarazo com segon guitarrista.

Es calcula que van donar uns 280 concerts en els seus quatre anys d'existència. En l'últim d'ells (un primer d'octubre a Pamplona) graven el que seria el seu cant de cigne, el doble LP en directe Azken guda dantza (Nola!, 1988), que serà considerat com un dels millors discos en directe del món per la revista Maximun Rock&Roll.

NICARAGUA SANDINISTA (AZKEN GUDA DANTZA)


SARRI SARRI CHARLESTON! APREN A BALLAR SKA AMB NOSALTRES!

La wikiquote

Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes (Pitàgores)

Quantes vegades hem vist una pel·lícula, hem llegit un llibre, una sèrie de televisió, etc... i algun dels protagonistes o qualsevol dels personatges ha dit una frase o un comentari curiós, graciós, profund i que ens ha fet pensar o a fet que tinguéssim aquella escena gabada al cap per la resta de la nostra vida?
Pel·licules com Blade Runer,
"Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto rayos "C" brillar en la oscuridad cerca de la puerta de "Tanhauser". Todos esos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia.... es hora de morir." (Roy Batty),
o d'Apocalypse Now;
"¿Hueles eso? ¿Lo hueles muchacho? Es napalm. Nada en el mundo huele así. ¡Qué delicia oler napalm por la mañana!. Un día bombardeamos una colina y cuando todo acabó, subí. No encontramos un solo cadáver de esos amarillos de mierda. ¡Qué pestazo la gasolina quemada! Aquella colina olía a... victoria"(Coronel Kilgore)
el padrino...;
"Mi padre le hizo una oferta que no podía rechazar. Luca Brasi le puso una pistola en la nuca y mi padre le aseguró que, o su firma o su cerebro acabarían sobre el contrato" - Michael Corleone(Al Pacino)

Si vols recordar grans frases cèlebres, no només de pel·licules, sinó també de literatura, poesia, sèries de televisió... la gran enciclopèdia lliure wikipedia, (que personalment crec que es l'aproximació més exacta al mite de la torre de babel que ha viscut mai la humanitat) contè un apartat de frases i cites celebres. Estan en multitud d'idiomes i a més tu pots complementar-la.

enllaç català viquidites

enllaç espanyol wikiquote

El demonio ha puesto un castigo sobre todas las cosas de la vida con las que disfrutamos. O son malas para la salud, o son malas para el alma, o nos engordan.(Albert Einstein)

Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energía atómica: la voluntad. (Albert Einstein).

Alguna vegada has tingut un somni, que semblés tan real que no el pots distingir de la realitat? I si no poguessis despertar d'aquest somni, com sabries que estàs somiant? (Morpheo, Matrix)

"Què és real? Com defineixes el real? Si estàs parlant del que pots sentir, el que pots olorar, el que pots assaborir i veure, llavors el real són simplement senyals elèctrics interpretats pel teu cervell." (Morpheo, Matrix)

Un mag no arriba ni tard ni aviat, un mag arriba exactament quan s'ho proposa" (Gandalf a Frodo, El senyor dels anells, la comunitat de l'anell)

per la llibertat de Birmània

campanya unitària de blogers per la llibertat de Birmània

els pallassos

Un dia es va presentar a la consulta d’un psiquiatra molt famós un home serè i equilibrat en aparença, seriós i elegantment vestit. Al cap de poc temps, el doctor havia descobert que aquell home es trobava molt deprimit, abatut per un profund sentiment de tristesa i malenconia.

El doctor va començar amb responsabilitat la teràpia del malalt. Al final de l’entrevista, li va dir al seu nou pacient:

- Per què no va aquesta tarda al circ que acaben d’instal·lar per a les festes? A l’espectacle hi actua un pallasso que ha fet riure i divertir-se a mig món. Tothom en parla meravelles. Li pot fer molt de bé. ¿Perquè no ho prova?

Aquell home es va posar a plorar:

- No puc! Aquest pallasso sóc jo!

És una vella història carregada de sensibilitat i de tristesa, però també d’ensenyaments. Fa referència a un vell mite: el de la tristesa del pallasso, un mite del que en podríem extreure una bona lliçó com a persones.

Efectivament, el pallasso trist és una persona que, abatut per una profunda malenconia, és capaç de dedicar la seva vida a evitar la malenconia dels altres.

Gràcies a algú hi ha moltes persones que actuen com el pallasso trist. Persones que pateixen en el cos o en l’esperit i que, això no obstant, dediquen la seva vida a alleujar el patiment dels altres. Persones que, sentint-se soles, dediquen el seu temps a alleujar la solitud d’altres persones. Persones que, estant econòmicament mancades, encara es donen per alleujar els problemes dels que estan en una situació pitjor.

Potser sí que de vegades la millor teràpia per als propis problemes és dedicar el temps i l’energia a resoldre els problemes dels altres.

un click per al bosc

Això és una iniciativa per salvar l'amazones. Es tracta de cisar a la pagina d'algun dels boscos existents i d'aquesta manera aconsegueixes que es destini fons cap a una associació que protegeix aquesta selva.
Per cada clic hi haurà una nova fulla al meu bosc i d'aquesta manera simbòlica s'anirà recuperant la selva.
Pots crear tu també el teu propi bosc.
No se si és veritat o simplement una campanya publicitària, però no hi perdem res per fer-ho.

clissa aqui per accedir al meu bosc
clica aquí para acceder a mi bosque
click here and acces to my forest

l'Istiu s'en va!

Temps de festes majors i festivals. On les nits, fosques la resta de l'any, semblen que recobren vida. Els carrers i places s'omplen de gent en busca d'una llibertat a la que renunciava abans. Són aquestes ganes de gresca les que un dia et porten a perdre't per un racó de la ciutat, un altre cap a una terrassa en busca d'una refrescant orxata i inevitablement cap a algun dels milers de concerts a l'aire lliure repartits entre pobles i ciutats del país. Tot això es l'estiu, istiu, com diuen a l'alta Anoia, i com cada any, després de la festa major s'acaba.

En fi.... ara arribarà la tardor amb el color daurat tirant a marró de les fulles que cauen i una nova etapa marcara les nostres vides.

Muntanyes

Em va explicar que es mirava la muntanya de lluny i li semblava petita. Tan petita que pujar-la no hauria de suposar-li gaires dificultats. Però, a mesura que s'hi anava acostant la veia més i més gran. La mateixa percepció que l'havia estat enganyant en la llunyania, fent-li creure que només era un petit bony, li mostrava en estar-hi a sobre, aquella muntanya com un autèntic mur infranquejable. Però no volia tornar enrera, estava decidit a pujar-la i no volia marxar sense almenys intentar-ho. Per això va continuar endavant, pas a pas. Mai m'ha acabat d'explicar si va aconseguir arribar a la cima o no. Sempre que li ho pregunto em diu que el mèrit no recau en arribar a dalt. Tampoc el fet de superar les percepcions negatives li sembla un mèrit remarcable...

Tot i que ja he pujat i baixat moltes muntanyes encara no he estat capaç de conéixer quin és aquest misteriós mèrit. Potser algun dia ho aprendré. Mentrestant em miro els problemes de lluny i els veig com bonys que es fan grans a mesura que s'acosten, tan grans com les ganes de continuar endavant, pas a pas.

la formigueta

i continuant amb els contes curts, aquest és d’una formigueta en un dia de treball...

Fa un temps em vaig posar a observar detingudament la vida de les formigues, i confesso que vaig quedar sorprès al veure-les treballar amb tant ordre i obstinació. Però una formiga en particular va atreure la meva atenció. Negra i de grandària mitjana, la formiga duia com carrega una palleta que era sis vegades més llarga que ella mateixa.

Després d’avançar gairebé un metre amb semblant pes, va arribar a una espècie d’esquerda, estreta però profunda, formada per dues pedres. Va provar a creuar d’una manera i d’una altra, però tot el seu esforç va ser en va. Fins que per fi la formigueta va fer una mica insòlit. Amb habilitat va donar els extrems de la palleta en un bord i altre de l’esquerda, i així es va construir el seu propi pont, pel qual va poder travessar l’abisme. A l’arribar a l’altre costat, va prendre novament la seva càrrega i va continuar el seu esforçat viatge sense inconvenients. La formiga va saber convertir la seva càrrega en un pont, i així va poder continuar el seu viatge. De no haver dut aquesta càrrega, tan pesada per a ella, no hauria pogut avançar en el seu camí.

No volia escriure res i nomès posar el conte....però aquest m’ha fet certa gràcia... tots portem una càrrega a sobre, i en algun moment de la nostra vida ens servirà per continuar el camí. Poden ser els amics, la família, els coneixements que anem aprenent cada dia. Tot és vàlid. Tot es pot tornar a fer servir. No podem llençar l’amistat d’un amic perquè ja ens ha fet servei, qui sap si el destí ens la tornarà a demanar...o potser algun dia serem nosaltres la palleta, allò que l’amic fa sevir per tirar endavant amb la seva vida...aquí és on podem sentir l’autèntic i genuí gust de l’amistat!

El cel

Com que a la deixalleria estem de vacances, us poso un conte de Paulo coelho sobre l'amistat.

Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una carretera. Quan passaven prop d’un arbre enorme va caure un llamp i els tres van morir fulminats. Però l’home no es va adonar que ja havia abandonat aquest món, i va prosseguir el seu camí amb els seus dos animals (de vegades els morts triguen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició).

La carretera era molt llarga i pujol dalt. El sol era molt intens, i ells estaven suats i assedegats. En una corba del camí van veure un magnifico portal de marbre, que conduïa a una plaça pavimentada amb rajoles d’or.

El caminant es va dirigir a l’home que custodiava l’entrada i va entaular amb ell, el següent diàleg:

- Bon dia.

- Bon dia - va respondre el guardià.

- Com es diu aquest lloc tan bonic?

- Això és el Cel.

- Què bé que hàgim arribat al Cel, perquè estem assedegats!

- Vostè pot entrar i beure tanta aigua com vulgui.

I el guardià va assenyalar la font.

- Però el meu cavall i el meu gos també tenen set...

- Ho sento molt - va dir el guardià- però aquí no es permet l’entrada als animals.

L’home es va aixecar amb gran disgust, ja que tenia moltíssima set, però no pensava beure només ell. Va donar les gràcies al guardià i va seguir endavant. Després de caminar una bona estona muntanya amunt, ja exhausts els tres, van arribar a altre lloc, l’entrada del qual estava marcada per una porta vella que donava a un camí de terra envoltat d’arbres. A l’ombra d’un dels arbres havia un home tirat, amb el cap cobert per un barret. Possiblement dormia.

- Bon dia - va dir el caminant.

- L’home va respondre amb un gest de cap.

- Tenim molta set, el meu cavall, el meu gos i jo.

- Hi ha una font entre aquelles roques - va dir el guardià indicant el lloc -. Podeu beure tota l’aigua com vulgueu.

- L’home, el cavall i el gos van anar a la font i van calmar la seva set.

Després el caminant va regressar per a donar gràcies al guardià.

- Podeu tornar sempre que vulgueu - li va respondre aquest.

- A propòsit Com es diu aquest lloc? - va preguntar l’home.

- EL CEL.

- El Cel?

- Si.

- Però si el guardià del portal de marbre m’ha dit que allò era el Cel.

- Allò no és el Cel. És l’infern - va contestar el guardià.


El caminant va quedar perplex.

- Hauríeu de prohibir que utilitzin el vostre nom! Aquesta informació falsa ha de provocar grans confusions! - va advertir l’home.

- De cap manera! - va increpar el guardià - En realitat, ens fan un gran favor, perquè allí es queden tots els quals són capaços d’abandonar als seus millors amics.

Paulo Coelho

EXTRA EXTRA!

ALGUNES DE LES "NOVES" CANÇONS DEL NOU DISC DE MANU CHAO, JA PUBLICADES ANTERIORMENT EN AQUEST BLOG.

ALGUNAS DE LAS NUEVAS CANCIONES DEL NUEVO DISCO DE MANU CHAO, ANTERIORMENTE PUBLICADAS EN ESTE BLOG

SOME LYRICS FROM MANU CHAO NEW ALBUM PREVIOUSLY PUBLICATED ON THIS BLOG.

Cada dia la caixa es destapa i puc trobar noves informacions sobre el disc de manu chao que com ja sabeu es titula rainin in paradize i que surtirà a finals d'agost d'enguany.

les cançons en questió són de moment;
mama cuchara publicada en aquest blog el novembre del 2006. (see the blog archives in november 2006)
si yo fuera maradona (adaptació de la canço si la vida te da) publicada en aquest blog l'abril del 2006. (see the blog archives in april 2006)

cada cop aquest disc fa mes pinta de ser un recopilatori de cançons d'en manu chao des de l'ultim disc "proxima estacion...esperanza" i que s'han pogut escoltar en algun dels seus concerts o en edicions especials de discos o en grabacions clandestines.

LES LLETRES .LAS LETRAS. LYRICS.
si yo fuera maradona
(apareix per primer com al concert del novembre del 2005 a buenos aires, argentina)
(vista por primera vez en el concierto del novimebre del 2005 en buenos aires, argentina)
(appeared for the first time at the concert in buenos aires, argentina, november 2005)

Si yo fuera maradona
Si yo fuera Maradona, viviria como el
Si yo fuera Maradona, frente a cualquier porteria
Si yo fuera Maradona, nunca me equivocaria
Si yo fuera Maradona, perdido en cualquier lugar
la vida es una tombola de noche y de dia
la vida es una tombola y arriba y arriba
la vida es una tombola de noche y de dia
Si yo fuera Maradona, viviria como el
mil coetes mil amigos, lo que venga mil por cien
Si yo fuera Maradona saldria por tio vision
pa' gritarles a la FIFA, ¡QUE ELLOS SON EL GRAN LADRON!
la vida es una tombola de noche y de dia
la vida es una tombola y arriba y arriba
la vida es una tombola de noche y de dia
la vida es una tombola
la vida es una tombola de noche y de dia
la vida es una tombola y arriba y arriba
la vida es una tombola de noche y de dia
la vida es una tombola
Si yo fuera Maradona, frente a cualquier porteria
Si yo fuera Maradona, nunca me equivocaria
Si yo fuera Maradona, perdido en cualquier lugar
Si yo fuera Maradona, y una mano en el altar
la vida es una tombola de noche y de dia
la vida es una tombola y arriba y arriba
la vida es una tombola
la vida es una tombola de noche y de dia
la vida es una tombola y arriba y arriba

si la vida te da
Si la vida te da más de 5 razones para seguir,
Si la vida te da más de 5 rincones para dormir,
Si la vida te da más de 5 millones para morir.
Se fuerza la máquina de noche y de dia,
Se fuerza la máquina de noche y de dia.
Si la vida te da más de 5 cabrones para aguantar,
Si la vida te da más de 5 lecciones pa no seguir.
Se fuerza la máquina de noche y de dia.

mama cuchara
(extreta d'una pista del dvd fet amb motiu del concert de genova 2001 i d'una recopilació de videos)
(melodia de la canço "me gustas tu")
si la vols escoltar, mira l'arxiu del blog del novembre del 2006
la pista de audio està en el archivo del blog, noviembre del 2006
audio is in the blog archive, see november 2006


Mama cuchara ayudame
esta lloviendo y yo tengo frio
Mama cuchara abrigame
hazme cobija de tu pared
Mama cuchara lluvias mil
aguacerito que va a caer
Mama cuchara ayudame
voy mojadito

Mama cuchara lluvias mil
dame caldito bien calentito
Mama cuchara humilde fe
Dame ranchito para tu te
Mama cuchara ayudame
esta lloviendo y yo tengo frio

Mama cuchara lluvias mil
aguacerito que va a caer
Mama cuchara ayudame
hazme cobija de tu pared

Mama cuchara ayudame
esta lloviendo y yo tengo frio
Mama cuchara abrigame
hazme cobija de tu pared
Mama cuchara lluvias mil
aguacerito que va a caer

Flama d’aigua

-I mentrestant, a les nits, dono voltes al llit esperant que demà encara recordi amb qui vaig estar ahir i per que fas el que fas avui-

-el passat sempre ens semblarà millor, i del futur en volem massa-

Tinc por d’oblidar. Vull conservar somnis, però com ho faig per no oblidar-los? Quan estàs tan buit que nomèst’omple la indiferència, comences a oblidar. I oblidar mai és bo. Primer oblides el que vols fer matí. Després oblides perquè fas el que fas avui. I seguidament se’t oblida el que vas fer ahir, amb qui vas estar, que vas sentir, com vas pensar, qui ets i com et vas formar. També és cert que de vegades recordar fa mal. Hi haurà algun punt mig? Ha de ser-hi. Sempre hi ha un punt mig! Perquè la vida és un equilibri, no? Això és el que ens diuen... El problema és que no ho he trobat. Jo nomès vull quedar-me, estar en aquesta part de la meva consciència en la qual els desitjos mes profunds es presenten i es manifesten en somriures. Vull recordar els matins sense sentir dolor, sense torturar-me amb punt buit.
Avui definitivament accepto que hi ha forces desconegudes dintre del meu caràcter. No es tracta de la meva ment, ni dels meus pensaments, és una mica més. Una mica més que no aquesta ment en harmonia amb els arguments escrits en les parets del meu cervell, ni amb els somnis amagats entre els cantons de la meva essència. Una mica més que no té a veure amb els plaers, ni amb la ràbia o la meva bogeria. No crec que sigui el punt mig, doncs és una sensació d’ansietat i d’intranquil•litat.
No... No perdo la memòria, m’hi nego. La indiferència no serà més forta que jo (això espero). Però l’habitació dels records es fa més petita. El present s’apodera de l’espai. I segons la lògica, així hauria d’ésser (viu el present, els records són passat, bla, bla , bla). No puc evitar mirar cap a enrere. Algú hem va dir de crear nous records. Però detesto els més recents (tots, tots, no).
No només jo agonitzo, sento els meus records morir al costat de diverses il•lusions, al costat de diversos desitjos, al costat de parts de mi. Si, definitivament em repeteixo, de tant en tant oblides qui ets i com et vas formar. I potser no sigui només oblidar, si no deixar morir aquestes parts de tu. Diuen que un no canvia, sinó que evoluciona, i si ets prou astut, t’adaptes. Inadaptat jo? Suposo. I mentrestant, a les nits, dono voltes al llit esperant que demà encara recordi amb qui vaig estar ahir i per que fas el que fas avui. Potser tingui somnis adormits de quan tot era més fàcil; quan respirava profundament sense sentir una pressió al pit. Tot em diu que és hora de despertar, però jo tinc molta son!. La realitat em crida perquè reaccioni, però estic massa ocupat pensant en estúpides (boniques) utopies. Però ja no sóc el noiet que es baralla amb la seva mare una vegada a la setmana, ni el jove amb visió romàntica, ni l’amic que aconsella.

Hi ha massa rols que he deixat de jugar. No vull reaccionar per no adonar-me del poc que queda del meu (s es que algun dia ha estat meu). Si, de nou el buit. Perquè hi ha massa peces amagades entre tots els pensaments quotidians de novel•les absurdes, del maleït reflex en el mirall, i de fantasies amoroses. Però no puc fugir de la veritat universal de la naturalesa humana, que diu que, de certa manera, el passat sempre ens semblarà millor, i del futur en volem massa. Jo solament vull quedar-me, i poder veure les pel•lícules que em van agradar un dia, i incloure en elles les parts de la meva vida que tant em dolen recordar. En fi, haig de veure més pel•lícules i pensar que la resignació, és un suicidi permanent.

NOU DISC MANU CHAO!

manu chao estrenarà nou disc al setembre , el titol encara no el savem, però si que ja pots escoltar el nou single, rainin in paradize, a la seva web;
proximament sabrem més noticies i ja informarem més dtenidament....

>baixa't la cançó! ara!
>més info: manu chao web oficial

mira't el concert que va fer a coachella valley music & arts festival (EEUU)

coses a fer quan t'abrurreixes a casa....

he trobat aquest graciòs video per internet on ensenyen que la tecla d'imprimir pot ser alhora la d'apagar l'ordinador...en fi, veieu-ho vosaltres mateixos....

viña rock '07

doncs si, vam star allà i vam gaudir fins on el cos, el temps i el mal temps ens van deixar. Que dir dels tres dies? festa, festa, festa.... i poder veure dos grans deus de la música en directe i a primera fila! en fi, us deixo amb unes fotos dels concerts....i fins l'any que ve!

més info: diari dels 3 dies i més fotos

visca la gent complicada!

Persones complicades són aquelles que veuen més enllà del que els seus ulls poden veure. Aquelles que pensen més enllà de l’obvietat. Aquelles que desitgen de la vida una mica més que un matrimoni, una casa, un televisor de pantalla plana, fills, un cotxe i un viatge a París. Aquells que volen treure-li el suc a la vida. Aquelles que es fiquen al llit a dormir pensant en si mateixos i les seves emocions més profundes.
Una persona complicada és la que te ganes d’experiències i aprenentatges, doncs això és el que li fa mancada per a omplir-se.
Una persona complicada és aquesta que, al preguntar-li “Que opines del mar?”, respon una mica més que un “No se, no hi havia pensat. És blau, bonic i ple d'aigua. Com era la pregunta?”.
Una persona complicada creu en si mateixa i en les seves capacitats. Sap que la seva complexitat la caracteritza i la separa de la simplicitat de la resta del món.
Una persona complicada cau i aconsegueix la força en si mateix per a aixecar-se.
Una persona complicada descobreix, a la seva manera, el significat de les coses.
Una persona complicada li busca les explicacions i els conceptes a les ciències i les arts.
Una persona complicada està plena de creativitat per a inventar-se un concepte del mar així com “El mar representa la infinitat, doncs és tan infinit com l'univers i a més cobreix un gran percentatge del planeta. A part representa per a mi el desconegut, doncs sóc fidel creient que allà baix hi viuen criatures que no coneixem aquí dalt. A més és blau i bonic. Té un toc de profunditat i bellesa que ningú més te”.

Una persona complicada no es cansa de preguntar i respondre's. No es cansa de filosofar. No es cansa de viure, doncs observa en l’existència una mica complicat i bell.
Una persona complicada no es complica amb els problemes del dia a dia, si no que aconsegueix la manera de resoldre’l i aprendre a superar-lo per sempre. Una persona complicada aconsegueix les maneres d’estar content descobreix, poc a poc, el que vol de la vida.
Una persona complicada no deixa de somiar amb sentiments nous. Una persona complicada mira en les pel·lícules de Matrix una mica més que una trilogia d’acció amb bons efectes especial. Veu tota una filosofia de vida virtual i veu la màgia de l'Oracle.
Una persona complicada pot sentir-se sola davant la simplicitat del món. Poden jutjar-la de ridícula o il·lusa pels seus pensaments. Però una persona complicada sap que tots els triomfadors que s’esmenten en els llibres d’història, van ser persones complicades. Jo si sóc complicat. Prou complicat com per a escriure això tractant de buscar per què sóc com sóc de complicat. Jo si sóc complicat i orgullosament. Gaudeixo la vida (gairebé sempre) a la meva manera i duc de la mà la complexitat. El dia que em torni massa simple, aviseu-me.

Visca la gent complicada!

gràcies a brujita i anna

No al pla director

Els amics de local català hem van demanar, ara ja fa usn dies, que fes un escrit donant la meva opinió sobre el pla director de la conca d'Òdena. Aquest es es resultat:

Vivim en una ciutat petita o un poble gran. Aquesta frase, tan coneguda i repetida per la nostra gent, evidencia una realitat que ja fa molts anys que es cou a la nostra ciutat.
A Igualada si alguna cosa van saber fer els politics durant els anys setanta, vuitanta i noranta va ser perdre trens. A alguns van arribar tard, a altres no sabien ni paraven a Igualada. Els igualadins som víctimes d'un passotisme polític, d'un "deixem les coses com estan" per por de cometre errors que costessin als nostres alcaldes i regidors la tan preuada cadira de la sala de plens.
Gràcies a la incompetència de la regidoria d'ensenyament es va perdre la gran oportunitat de fer una universitat decent a Igualada, com va passar amb Manresa, Terrassa, Lleida, Vic... el preu d'aquesta covardia política l'estem pagant els joves de la ciutat o els empresaris, que veuen com el futur està més enllà del túnel del bruc.
Les comunicacions amb la resta del país són també l'altra gran mancança de la nostra terra; l'autovia que va tardar dècades a estar completada, el carrilet que hauria de ser la gran alternativa al transport privat, resulta que triga quasi el doble que anar a Barcelona amb cotxe.
Es va perdre també el tren dels jocs olímpics refugint que igualada fos subseu olímpica de hoquei patins, esport que tantes victòries europees a donat a la ciutat. I que hagués donat un impuls esportiu i turístic, com va passar a Castelldefels o a la seu d'Urgell.
A la llista hi podríem afegir les diverses instal·lacions i equipaments que s'han quedat curts des de fa molts anys....la piscina del moli nou declarada en ruïnes, un espai firal penós, i una inversió mínima en desenvolupament econòmic i industrial de la ciutat.
Amb aquest sentiment de ciutadans impotents de no poder fer res mentre els nostres politics van deixant els trens escapar, ens venen amb una idea revolucionaria: el pla director!
No explicaré en que consisteix, massa tinta s'ha vessat ja, però una cosa que m'ha sorprès es que aquest pla sembla la medicina contra tots els mals de la nostra ciutat. El tren, les comunicacions, la industria, l'economia...fins i tot es parla de fer una possible universitat d'infermeria a Igualada, ara que tenim el nou hospital. Tot es eufòria col·lectiva, la ciutat adormida de la Catalunya central es desperta per ser un dels centres logístics més importants del país, una segona zona franca diuen alguns...
No ens deixem enganyar per les especulacions i les fal·làcies. Tots sabem prou bé que aquest pla és més del mateix que van fer a esparreguera, a Abrera, a Collbató, al bruc...
Aquest pla no portarà mai millor situació per igualada, no volem viure en una ciutat dormitori, ni en les ciutats model que promou la societat consumista.

ara li toca a la conca d'Òdena suportar la desorganització de l'àrea metropolitana de Barcelona? No hi estem disposats, hem de créixer de manera ordenada, amb respecte amb l'entorn, amb equipaments ajustats a la població, amb inversions destinades directament al benestar de la població i no a futurs grisos.

Serem el que vulguem ser, creixerem cap a on nosaltres vulguem i no deixàrem que els nostres fills creixin en un prat de ciment amb arbres metàl·lics.

humans destruint la terra

bé, ara que la gent està amb això de l'alarma col·lectiva del canvi climàtic, us poso un video curt i explicatiu del que hem fet els humans i el qeu es problable que facin un cop hagin acabat fins a l'ultim pulmó verd del planeta.



per a més informació, podeu consultar les diferents webs:
mes info: que és el canvi climatic? (wikipèdia)
mes info: save the earth
mes info: cambio climatico global
mes info: una verdad incòmoda

i finalment, una que potser no té res a veure amb el caniv climatic, pero si en una de les seves causes; la industrialització i massificació de les nostres terres.
mes info: retirada del pla director conca d'odena

rutes manu chao canada-us

ja es van presentar les noves dates per la gira 2007 de manu chao-radio bemba sound system, us posso el cartell aquí, aixi com video del concert que va fer a paris...

Manu Chao- Radio bemba 2
Uploaded by piRjtull

Manu Chao - Radio Bemba 4
Uploaded by piRjtull

Infinita Tristesa

"Què és la malegria? Una tristesa inexplicable, no hi és ni al diccionari. És una tristesa que es combat amb el riure, és una llàgrima d'or"




Com que avui és divendres i akests dies estic una miketa....us posu akest conte, que potser fa pensar una miqueta en el sentit de la vida, en el que fem en aquest món i en el que volem ser, hem de ser, voliem que fossim....

Era un trist matí, d’un hivern trist. Entristidament s’havia aixecat del llit, havia anat al lavabo. S’estava afligidament contemplant al mirall. Observava amb resignació aquella llànguida mirada, aquella melancòlica expressió amb la que cada matí es topava. Estava decidida. Havia de canviar la seva vida. Tenia 24 anys, i durant tot aquest llarg temps havia estat sempre igual.
Va néixer a principis de febrer, en ple hivern, en el sí d’una família desolada. Desolada no pel seu naixement, sinó per les circumstàncies en que es trobaven. Era una situació tant penosa que més val no parlar-ne. I de fet no en parlaven mai. En mig d’aquella melangia es va anar criant.
De petita pensava que en emancipar-se les coses canviarien. Ara tenia 24 anys, onze mesos i cinc dies, faltava poc pel seu aniversari. Vivia sola en un petit estudi en una zona marginal d’una gran ciutat. Tot i ser independent se sentia abatuda, luctuosa, realment no existia la paraula concreta per descriure la seva pena. Tristesa era la que més s’hi acostava.
Ara s’estava rentant les dents, i mentre tant pensava; com ho puc fer per canviar la meva vida? No era el primer cop que ho pensava. Fins i tot ho havia intentat diverses vegades. En una ocasió es va comprar un gatet molt bonic i pelut. Era de color blanc i tenia una taca negre a l’ull esquerre. Era un gatet tant alegre i joliu! Però el pobre gatet al cap de pocs mesos es va morir. Un matí se’l va trobar damunt la cadira (com era habitual) però en tocar-lo el va notar fred. S’havia mort de pena, i ella encara es va enfonsar més en el seu dol.
Navegant entre els seu pensaments, no s’havia adonat de que estava apunt de fer tard a la feina. Així que va creure que el més oportú fora posposar els seus propòsits de canviar la seva amarga vida. Es va vestir ràpidament i va córrer cap a la feina.

Al final i quasi sense adonar-se’n, els anys van anar infaustament passant. Tenia els cabells blancs i encara estava desoladament sola. Però finalment va succeir un canvi en la seva vida.
Va ser un trist matí, d’un hivern trist. No es va entristidament aixecar del llit, ni va anar al lavabo. Tampoc es va contemplar afligidament al mirall. No va veure aquella llànguida mirada, aquella melancòlica expressió amb la que cada matí es topava. Un trist matí, d’un hivern trist, simplement no es va llevar, i no ho tornaria a fer mai més. Sòpitament restava sense vida estirada al llit, amb un somriure als llavis. Quan van trobar el cos els veïns comentaren: devia tenir una vida tan joiosa i plaent que va morir amb un somriure al rostre.

Fermín muguruza torna als escenaris

Desprès de poder-lo escoltar per últim cop a Montblanc (quina nit aquella!) amb la gira Komunikazioa TOUR 2004.... Fermín mugurza incia la nova gira, anomenada:

FERMIN MUGURUZA&AFRO-BASQUE FIRE BRIGADE TALKA TOUR 2007.

[Aupa companys:
Em vaig equivocar. Vaig dir que Komunikazioa Tour 2004 era la meva última gira i passats 3 anys, de nou m’embarcaré, durant 4 mesos, en una sèrie continuada de presentacions en directe. O sigui, el que genèricament denominaríem, tour.

Havia de ser precisament en aquest any, quan, atenent les lliçons del gran Sean Connery (membre en l’actualitat del Partit Nacionalista Escocès, carnet número 007) i fent meu el seu famós: “Never say, never again” (mai diguis, mai més).

Bé, la meva gira no es dirà “No more tour”, però us puc confessar que he decidit tatuar-me la frase a l’estil “Memento”.
I en aquests temps confusos “Inland Empire” del mestre Lynch, en els que la Policia Basca ens massacra al terra quan reivindiquem el nostre dret a manifestar-nos, tinguem una mica més de sentit d’humor cinematogràfic, doncs m’aixecaré i agitaré la bandera roja de Chaplin, com a la pel·lícula “Temps Moderns”, per a reivindicar un cop més la meva condició marxista (corrent Groucho).

Aquí sota us deixo el text que ha escrit Amaia sobre la gira i les dates confirmades dels concerts que es faran durant els mesos d’abril i maig.

Els canvis, noves confirmacions o cancel·lacions que es produeixin s’aniran informant a la pàgina.

Ah! i abans de començar amb la gira, DJ LAIA realitzarà una altra acció més el 28 de març a Copenhaguen (Dinamarca).

Una forta abraçada i ens veiem aviat:
Fermin Muguruza]

Torna a l’escenari. La bèstia escènica que ha fet de l’activitat i de la creació una de manera de viure i un punt de partida per al creixement, torna després de tres anys sense intervenir en directe.
Farà ja tres llargs anys que es va acomiadar a les festes de Bilbao davant de 30.000 persones, amb motiu del tancament d’una gira ininterrompuda de dos anys, primer acompanyat per Manu Chao i Radio Bemba en la ja llegendària “Jai Alai Katumbi Express” durant l’any 2003 i després en el 2004 amb la seva Kontrabanda en la gira de les gires “Komunikazioa Tour”

Llavors va anunciar que aquella seria la seva última gira i va comunicar la seva necessitat d’explorar altres formats d’actuació, i així s’ha anat presentant , semi-clandestí sota els noms de Dj Laia, Kontrakantxa FM, FM trio akustikoa o Basque FIRE Department.
No obstant i després de l’edició, el passat any 2006, del seu ja internacional i aclamat disc “Euskal Herria Jamaika Clash”, gravat als estudis Tuff Gong i Big Yard de Kingston, Jamaica, Muguruza reuneix a diversos músics bascos i jamaicans per presentar el ja citat treball l’11 de Novembre del darrer any al Bec de Baracaldo davant 12.000 persones que gaudeixen i celebren la seva entrega i coherència. Es just després d’aquest festival que comença a sentir la necessitat d’intervenir en la realitat actual, desplegant la força de la banda en una gira que començarà aquest mes d’abril 2007 i finalitzarà l’agost d’aquest mateix any.
Torna dons Fermin Muguruza, amb Talka Tour 2007 i una nova banda anomenada AFRO-BASQUE FIRE BRIGADE, on a més a més dels seus habituals activistes col·laboradors; Mikel Abrego a la bateria, Sorkun als coros, DZ als plats, Xabi Solano a la trikititxa, Oskar Benas a la guitarra i la secció de metalls formada per Jon Elizalde al trombó, Fino al saxo i Lonbi a la trompeta, s’incorporen reforçant-la els cubans Victor Navarrete al baix i Leo Rodríguez a les percussions, els jamaicans Franklin “Bubbler” Waul, el que va ser músic del mítics Black Uhuru, als teclats i Stephanie Wallace, backing vocal de Anthony B entre altres, de corista.

Tretze músics a sobre l’escenari, en viu, presenten en directe en el Talka - enfrontament, trobada, combat- Tour, repassant, revisitant, reivindicant l’extens repertori de Muguruza que compleix ja 25 anys en el món de la música, des dels imprescindibles Kortatu, passant per Negu Gorriak fins als múltiples treballs en infinites direccions avui en dia.
El Muguruza públic, generador d’opinions, músic ampli i en continua ebullició, capaç d’extreure de si mateix totes les seves possibilitats i encaminar-les de la manera més intel·ligent, torna amb la seva presencia escènica inimitable i comunicadora acompanyat de la seva banda única i irrepetible.
No sabem quan de temps haurem d’esperar després d’aquest 2007, per això, quan sentim la trucada de Fermin Muguruza &Afro-Basque FIRE Brigade, tindrem una cita urgent amb Talka Tour 007 en qualsevol de les seves estacions.

Amaia Apaolaza
(dep. Comunicació Talka Tour 007)
Abril:
18 (dimecres): PARIS: New Morning
20 (divendres): DURANGO: Plateruena
21 (dissabte): DONIBANE GARAZI: Polikiroldegia. Irulegi Irratiaren jaialdia.
26 (dijous): BARCELONA: Razzmatazz
28 (dissabte): GIRONA: La Mirona / Black Music Festival
29 (diumenge): VIÑA ROCK Festival
30 (dilluns): IRUÑEA: Tòtem

Maig:
18 (divendres): MEXIC D.F. Festival Ollinkan de les Cultures en Resistència
19 (dissabte): MEXIC D.F. Festival Ollinkan de les Cultures en Resistència
20 (diumenge): MEXIC D.F.: Zócalo
25 (divendres): L’HAVANA: Festival de la cançó necessària
26 (dissabte): L’HAVANA: Tribuna Antiimperialista
mes info: muguruzafm.com

Thuram i Oleguer defensen la Bressola i el català a Perpinyà

Els jugadors del Barça Lilian Thuram i Oleguer Presas van llegir ahir a la tarda, a la Sala de les Llibertats de Perpinyà, aquest manifest públic en favor de la Bressola i de la llengua catalana. Davant d'un auditori ple de gom a gom, Oleguer en va fer una lectura en català i Thuram en francès. Ho podeu veure en aquest vídeo, en què Thuram aprofita per felicitar els pares que hi havia a la sala i que porten els seus fills a la Bressola.

El manifest exigeix més respecte a la pluralitat lingüística. En aquest sentit, el director general de la Bressola, Joan-Pere Le Bihan, va reclamar a l'estat francès que 'declini en català' els tres principis de la República: llibertat, igualtat i fraternitat. El president i fundador de l'escola, Miquel Mayol, va dir que fa trenta anys ningú s'imaginava fins a on podia arribar la Bressola i va afirmar que és un miracle haver aconseguit la situació actual.

El manifest ja ha estat signat, entre més personalitats, per Raymond Domènech, seleccionador de l’equip francès de futbol; Joan Laporta, president del Barça; Ludovic Giuly, jugador d'aquest mateix equip; Philippe Boher, entrenador de la USAP; Pere Gratacòs, entrenador de la selecció catalana de futbol; Jordi Roche, president de la Federació Catalana de Futbol; els músics Manu Chao, Lluís Llach, Feliu Ventura, Raimon, Cali, I Muvrini i Zebda; Françoise Xenakis, periodista i escriptora francesa, Pere Verdaguer, escriptor; i les actrius Viqui Peña, Ariadna Gil i Emma Vilarasau.

més info: vilaweb.cat

manu chao...viña rock 2007

Manu chao desembarca un altre cop a les nostes terres despres de cuasi 3 anys sense la radio bemba sound system.
Han sigut molts els "pre-concerts" que s'ha fet per aquí, peró es ara quan ens promet que apereixerà amb tota la seva banda al complet; garbancito, majid, julio, patzi, etc...

pels que busqueu més informació, tocarà divendres 27 d'abril al viña rock, que es fa castelló els dies 27, 28 ,29 dabril.

a part dels diferents grups que hi toquen podriem dir que aquest és el que posa la cirereta al pastís multicultural d'aquest festival...fermin muguruza(EHJC+BFD)....

com ja va dir ovidi...serà un dia que durarà anys!

>mes info: cartell festival

si me das a elegir entre tu y ese cielo...
no me libres el vuelo pa' llegar al olvido
si me das a elgir...me quedo contigo...

apa ns veiem per allà!

la pel·licula dels simpsons

ja hi han per internet els trailers de la pel·licula dels simpsons que podrem veure als cinemes a paartir del 27 de juliol d'aquest any, us deixo amb un video del youtube per nar fent boca:






mes info: pàgina oficial
mes info: els tres trailers alta qualitat (requereix quick time)

carnaval carnaval

A:eis!
B:i tu de que et disfesses de carnaval?
A:jo? jo d'ipod!

a sta b
jo tmbe!


l'altre dia vaig veure un pack de cerveses....moooooooooolt gran!

apa fins la proxima!

conspiracions

encetem una tira de fascicles sobre conspiracions, que constarà de 4 entregues.
algunes increibles, altres inversemblats, apassionats o d'altres simplement tonteries escrites per quatre periodistes aborrits.

el Grup Bilderberg

Cada any es celebra el Fòrum Econòmic Mundial a Davos. Al febrer, les reunions del G8 (els 8 països més poderosos) a l’abril/maig i al setembre la conferència anual del FMI / BM (banc mundial).
Però sabien vostès que alguns dels personatges més importants del món de la política, mitjans de comunicació, món financer i empresarial se citen cada any en el grup cridat de Bilderberg?
Per si no ho sabien, això és una introducció al Grup Bilderberg, és a dir, un fòrum privat on les figures més poderoses i amb major grau d’influència mundial, procedents de països occidentals, es reuneixen en un ambient secret i hermèticament tancat per a planificar i debatre l’estratègia mundial i per a arribar a consens en una àmplia gamma de temes que afectaran a les vides de milers de milions de persones.
Les discussions dels bilderbergers es fonamenten en el principi d’arribar a acords, en comptes de resolucions formals o votació.
Tal és la influència dels membres actius del grup que, un pot esperar gairebé amb total seguretat que les decisions es transformin en política nacional i internacional en un futur no llunyà.
Es va constituir al 1954 a l’hotel Bilderberg (del que pren el seu nom per haver-se reunit per primera vegada allà) a Oosterbeck, Holanda, organitzat pel príncep Bernard d'aquest país.

Els financers internacionals van decidir en aquell any que el món estava començant a resultar massa petit i que els seus interessos es creuaven tan sovint que es feia necessari celebrar reunions de forma anual. El grup Bilderberg es va inspirar en una reunió secreta celebrada a la primavera de 1908, encapçalada pel senador americà Nelson Aldrich Rockefeller. Es va celebrar a l’illa Jekyll, prop de l’estat americà de Geòrgia.

D'aquesta reunió secreta en van sortir amb el pla per "el sistema científic de la moneda per als EEUU".

Els assistents van ser Aldrich, Henry Davidson, de J.P. Morgan, Frank Vanderlip, president del National City Bank; Paul Warburg, de Kuhn Loeb i A.Piatt Andrew, segon secretari del tresor. Tenien suficient poder com per a pressionar al congrés americà i aconseguir que s’establís el Consell de Reserva Federal, un grup privat de banquers que es reuneixen per a dissenyar el flux dels diners.
El grup Bilderberg ha estat objecte de moltes teories de conspiració: alguns veuen en el grup Bilderberg un component principal de l'eix de la "conspiració internacional sionista" altres com una branca de l'eix Rockefeller-Rothschild destinat a controlar el món.

Conspiració o no, el Grup Bilderberg és un exemple enlluernador de la influència "invisible" entre bastidors.

LES REUNIONS:

Les reunions de Bilderberg són altament secretes i es celebren en dates arbitràries cada any i mai en el mateix lloc, per raons de seguretat. El lloc sempre és un poble de pocs habitants, com ha estat el cas de La Toja al 1989, King City (Canadà) al 1996, Turnberry (Escòcia) en 1998, Sintra al 1999, Versalles, l’any passat o Stresa aquest any.

El govern nacional amfitrió es responsabilitza de la seguretat dels assistents i del seu entorn. També s’encarrega de la seguretat militar, els serveis secrets, les forces de policia local i nacional, tant com de la seguretat privada per a protegir la intimitat i la seguretat dels membres totpoderosos de l’elit mundial.
Els assistents no estan obligats a seguir les normes i regulacions del país amfitrió tals com, per exemple, passar per les duanes o requeriments dels visats que qualsevol altre ciutadà mundial hauria de complir.
Quan es reuneixen, ningú de "fora" té permès acostar-se a l'hotel.
L’elit porta els seus propis cuiners, cambrers, teleoperadors, secretàries, netejadores i personal de seguretat.
Es necessita molts diners per a transportar a unes 120 persones d'EEUU, Canadà i Europa a la conferència anual.

Qui paga aquests diners?
Qui tria als delegats?

Si la reunió de Bilderberg no arriba a cap conclusió i no recomana cap política, és perquè tant les conclusions com la política han estat establerts anteriorment. I la reunió nomès serveix perquè els amos del món expliquin als seus delegats la forma de presentar-la al planeta.
Els bilderbergers estan Convençuts que l’opinió publica sempre segueix els passos dels individus influents.
Els membres del grup prefereixen treballar a través d'un nombre reduït de persones de confiança i no a través de grans campanyes de publicitat.

PARTICIPANTS

És important distingir entre els membres actius que acudeixen tots els anys i altres persones que es conviden ocasionalment. Molts d’aquests convidats, venen a informar en matèries relacionades amb el seu coneixement i experiència, tenen escassa idea que hi ha un grup formal constituït, sense parlar de la seva agenda secreta.

Els habituals comencen a arribar: la Reina Beatriz d'Holanda (principal accionista de SHELL) , el Príncep Felipe de Bèlgica, el magnat Rockefeller, Wolfenson. El president del grup, el vescomte Etienne Davignon, .... És el propietari de gairebé totes les elèctriques i d'un dels bancs principals de Bèlgica.

Els pesos pesats del capitalisme, JeanClaude Trichet, el cap del Banc Central Europeu.... Kissinger, Donald Graham, president de Washington Post. ... el Comissari Europeu, Pascal Lamy.

Bilderberg, des del principi, ha estat administrat per un nucli reduït de persones, nomenats des de 1954 pel comitè dels savis, que està constituït per la cadira permanent, la cadira Americana, les secretàries i tresorers d'Europa i dels Estats Units.

Els representants governamentals assisteixen com ciutadans privats i mai en qualitat de representació oficial del govern. S'inclouen representants de tots els partits polítics, creences religioses i punts de vista.

Els bilderbergers representen a l’elit i la riquesa de totes els nacions occidentals -financers, industrials, banquers, polítics, líders de corporacions multinacionals, presidents, primers ministres, ministres de Finances, secretaris d’estat, representants del Banc Mundial, l'OMC i el FMI, executius dels mitjans de comunicació, i líders militars- un govern a l’ombra que es reuneix per a arribar a un consens sobre l’estratègia global.

Tots els presidents americans des de Eisenhower han format part d’aquest govern en l'ombra.

Uns altres que han assistit:

Tony Blair, així com la majoria dels membres principals dels governs anglesos; l’ex primer ministre gal Lionel Jospin; Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea; Mario Monti, comissari europeu; Jean-Claude Trichet, governador del Banc Central Europeu; James Wolfenson, president del Banc Mundial; Javier Solana, alt representant de la UE per a la Política Exterior; George Soros, i algunes de les famílies reals d'Europa.

El secretari de Defensa americà, Donald Rumsfeld, és un dels bilderbergers. També ho és el general Peter D. Sutherland, conseller de Goldman Sachs i president de BP.

Rumsfeld i Sutherland van ser membres de la companyia energètica Suïssa ABB en l'any 2000 . ABB, curiosament, va vendre aquest any dos reactors nuclears a Corea del Nord.
En aquells temps, per descomptat, Corea del Nord encara no era definida com membre actiu del "eix del mal".
Pascal Lamy pertany al grup, i José Durao Barroso, Alan Greenspan, Hillary Clinton, John Kerry, l'assassinada Ministra d'Afers exteriors de Suècia Anna Lindh, Melinda i Bill Gates, Giovanni i Umberto Agnelli. Hi ha hagut convidats com Juan Luis Cebrián, del grup Prisa, la presidenta de Pepsi...
Martin H. Wolf, de Financial Estafis , Adrien W. Wooldridge, de The Economist. Membres del lobby jueu nord-americà. Richard Perle, un dels ideòlegs de la política exterior nord-americana i anterior conseller del Likud Israelita.
Jürgen I. Schrempp, conseller delegat de DaimIerChrysler, que arribà en helicòpter..
El primer ministre portuguès, Pedro M. Santana Lopes i molts mes poderosos de països desenvolupats.

Estem davant una societat secreta que maneja els fils de la economia mundial. On ens dugués això? quins interessos reals amaguen aquestes reunions?

SIMPSONS!

video sobre la mítica serie de culte que resumeix les diferents intros de cada episodi.
Apa que disfruteu!

enllaç amb bonrotllo.cat

ara ja hi ha una nova web lligada a la deixalleria:
la web es la de bonrotllo.cat
si aneu a l'apartat d'enllaços-blocs podeu trobar l'enllaç.

apa vagi b!

Viatget Tunísia'07

uoooo!

aqui us poso les fotos del viatge que vaig fer akesta darrea setmana per tunísia, amb motiu del viatge final de carrera.

aqui un moment d'inspiració per reflexionar en un raconet del coliseu de Jem, fet pels romans ara fa uns 20 segles.


Una foto de la visita que vem fer a la porta del desert, a la ciutat de Douz, cap al sud del país.

La posta de sol al desert, magnifiques vistes des de sobre un dromedari.








Això d'aqui a l'esquerra es un l'oasis de Nefta, a l'oest del pais. Vem reccorer més de 1600 km en una setmaneta per veure els llocs més "bonics" .













...un espectacle de nit que feien per allà....

















video de la ruta en 4x4 que vem fer pel desert

En fi, una bona experiencia per poder apendre coses noves i noves cultures pels diferents paisos que formen el nostre planeta


...la millor escola de la vida és viatjar...

fins la proxima!!

el alakran

ooooooooh!
remember chapapote....
el alAkran!

un video-flash sobre el tema del chapapote, amb música de mano negra...
apa ns la veiem!

400 visites