visca la gent complicada!

Persones complicades són aquelles que veuen més enllà del que els seus ulls poden veure. Aquelles que pensen més enllà de l’obvietat. Aquelles que desitgen de la vida una mica més que un matrimoni, una casa, un televisor de pantalla plana, fills, un cotxe i un viatge a París. Aquells que volen treure-li el suc a la vida. Aquelles que es fiquen al llit a dormir pensant en si mateixos i les seves emocions més profundes.
Una persona complicada és la que te ganes d’experiències i aprenentatges, doncs això és el que li fa mancada per a omplir-se.
Una persona complicada és aquesta que, al preguntar-li “Que opines del mar?”, respon una mica més que un “No se, no hi havia pensat. És blau, bonic i ple d'aigua. Com era la pregunta?”.
Una persona complicada creu en si mateixa i en les seves capacitats. Sap que la seva complexitat la caracteritza i la separa de la simplicitat de la resta del món.
Una persona complicada cau i aconsegueix la força en si mateix per a aixecar-se.
Una persona complicada descobreix, a la seva manera, el significat de les coses.
Una persona complicada li busca les explicacions i els conceptes a les ciències i les arts.
Una persona complicada està plena de creativitat per a inventar-se un concepte del mar així com “El mar representa la infinitat, doncs és tan infinit com l'univers i a més cobreix un gran percentatge del planeta. A part representa per a mi el desconegut, doncs sóc fidel creient que allà baix hi viuen criatures que no coneixem aquí dalt. A més és blau i bonic. Té un toc de profunditat i bellesa que ningú més te”.

Una persona complicada no es cansa de preguntar i respondre's. No es cansa de filosofar. No es cansa de viure, doncs observa en l’existència una mica complicat i bell.
Una persona complicada no es complica amb els problemes del dia a dia, si no que aconsegueix la manera de resoldre’l i aprendre a superar-lo per sempre. Una persona complicada aconsegueix les maneres d’estar content descobreix, poc a poc, el que vol de la vida.
Una persona complicada no deixa de somiar amb sentiments nous. Una persona complicada mira en les pel·lícules de Matrix una mica més que una trilogia d’acció amb bons efectes especial. Veu tota una filosofia de vida virtual i veu la màgia de l'Oracle.
Una persona complicada pot sentir-se sola davant la simplicitat del món. Poden jutjar-la de ridícula o il·lusa pels seus pensaments. Però una persona complicada sap que tots els triomfadors que s’esmenten en els llibres d’història, van ser persones complicades. Jo si sóc complicat. Prou complicat com per a escriure això tractant de buscar per què sóc com sóc de complicat. Jo si sóc complicat i orgullosament. Gaudeixo la vida (gairebé sempre) a la meva manera i duc de la mà la complexitat. El dia que em torni massa simple, aviseu-me.

Visca la gent complicada!

gràcies a brujita i anna

No al pla director

Els amics de local català hem van demanar, ara ja fa usn dies, que fes un escrit donant la meva opinió sobre el pla director de la conca d'Òdena. Aquest es es resultat:

Vivim en una ciutat petita o un poble gran. Aquesta frase, tan coneguda i repetida per la nostra gent, evidencia una realitat que ja fa molts anys que es cou a la nostra ciutat.
A Igualada si alguna cosa van saber fer els politics durant els anys setanta, vuitanta i noranta va ser perdre trens. A alguns van arribar tard, a altres no sabien ni paraven a Igualada. Els igualadins som víctimes d'un passotisme polític, d'un "deixem les coses com estan" per por de cometre errors que costessin als nostres alcaldes i regidors la tan preuada cadira de la sala de plens.
Gràcies a la incompetència de la regidoria d'ensenyament es va perdre la gran oportunitat de fer una universitat decent a Igualada, com va passar amb Manresa, Terrassa, Lleida, Vic... el preu d'aquesta covardia política l'estem pagant els joves de la ciutat o els empresaris, que veuen com el futur està més enllà del túnel del bruc.
Les comunicacions amb la resta del país són també l'altra gran mancança de la nostra terra; l'autovia que va tardar dècades a estar completada, el carrilet que hauria de ser la gran alternativa al transport privat, resulta que triga quasi el doble que anar a Barcelona amb cotxe.
Es va perdre també el tren dels jocs olímpics refugint que igualada fos subseu olímpica de hoquei patins, esport que tantes victòries europees a donat a la ciutat. I que hagués donat un impuls esportiu i turístic, com va passar a Castelldefels o a la seu d'Urgell.
A la llista hi podríem afegir les diverses instal·lacions i equipaments que s'han quedat curts des de fa molts anys....la piscina del moli nou declarada en ruïnes, un espai firal penós, i una inversió mínima en desenvolupament econòmic i industrial de la ciutat.
Amb aquest sentiment de ciutadans impotents de no poder fer res mentre els nostres politics van deixant els trens escapar, ens venen amb una idea revolucionaria: el pla director!
No explicaré en que consisteix, massa tinta s'ha vessat ja, però una cosa que m'ha sorprès es que aquest pla sembla la medicina contra tots els mals de la nostra ciutat. El tren, les comunicacions, la industria, l'economia...fins i tot es parla de fer una possible universitat d'infermeria a Igualada, ara que tenim el nou hospital. Tot es eufòria col·lectiva, la ciutat adormida de la Catalunya central es desperta per ser un dels centres logístics més importants del país, una segona zona franca diuen alguns...
No ens deixem enganyar per les especulacions i les fal·làcies. Tots sabem prou bé que aquest pla és més del mateix que van fer a esparreguera, a Abrera, a Collbató, al bruc...
Aquest pla no portarà mai millor situació per igualada, no volem viure en una ciutat dormitori, ni en les ciutats model que promou la societat consumista.

ara li toca a la conca d'Òdena suportar la desorganització de l'àrea metropolitana de Barcelona? No hi estem disposats, hem de créixer de manera ordenada, amb respecte amb l'entorn, amb equipaments ajustats a la població, amb inversions destinades directament al benestar de la població i no a futurs grisos.

Serem el que vulguem ser, creixerem cap a on nosaltres vulguem i no deixàrem que els nostres fills creixin en un prat de ciment amb arbres metàl·lics.

humans destruint la terra

bé, ara que la gent està amb això de l'alarma col·lectiva del canvi climàtic, us poso un video curt i explicatiu del que hem fet els humans i el qeu es problable que facin un cop hagin acabat fins a l'ultim pulmó verd del planeta.



per a més informació, podeu consultar les diferents webs:
mes info: que és el canvi climatic? (wikipèdia)
mes info: save the earth
mes info: cambio climatico global
mes info: una verdad incòmoda

i finalment, una que potser no té res a veure amb el caniv climatic, pero si en una de les seves causes; la industrialització i massificació de les nostres terres.
mes info: retirada del pla director conca d'odena

rutes manu chao canada-us

ja es van presentar les noves dates per la gira 2007 de manu chao-radio bemba sound system, us posso el cartell aquí, aixi com video del concert que va fer a paris...

Manu Chao- Radio bemba 2
Uploaded by piRjtull

Manu Chao - Radio Bemba 4
Uploaded by piRjtull