la makabra i can ricard: especulació a barcelona

Darrerament s’han sentit pels media els diferents processos de desallotjament de la makabra, així com el seu trasllat a Can Ricard, un altre recinte pendent d’especulació....

[Després d'enterrar a la Makabra, un grup de persones s'ha adentrat a les entranyes de Can Ricart i l'han ocupat. L'acció ha coincidit amb un vermut organitzat per l'associació de veïns i veïnes del barri. Posteriorment a l'okupació, els efectius policials han aparegut i han intentat evitar el dret a l'ús dels espais públics de la ciutat. Més d'un centenar de persones s'han tancat a dins de l'edifici mentre que unes 50 persones a fora hi donaven suport. Els Mossos d'Esquadra no han deixat entrar al recinte a cap persona ni a la premsa, tampoc menjar ni aigua, utilitzant la tàctica del desgast per pressionar a les persones de l'interior.

Una de les persones que han okupat l'edifici ha explicat a dvactivisme que s'han realitzat cabarets i actuacions a l'interior de Can Ricart mentre anaven arribant notícies de l'exterior que informaven sobre la situació: "Hemos comenzado a saber que ya no se podia entrar, que los que estaban dentro no podian recibir nada del exterior, ni comida ni bebida. Y han comenzado a llegar noticias de si iban a desalojarnos o no". A l'interior s'ha celebrat una assemblea per prendre una decisió. Una vintena de persones ha sortit de l'edifici i un centenar continuen a hores d'ara resistint.

Miloon Kothari, relator de les Nacions Unides per un habitatge digne, s'ha apropat a Can Ricart per assabentar-se de la situació. Juntament amb el president de l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou han intentat establir un diàleg amb el cos policial però se li ha negat l'accés a la zona acordonada perquè hi havia ordres "policials i polítiques". Més tard, Kothari ha realitzat declaracions davant dels mitjans de comunicació i ha afirmat que el que estava succeint era produit per una "desconnexió entre el planejament urbanístic i el planejament social" i ha afirmat que l'Ajuntament hauria d'establir un diàleg més directe entre els objectors d'aquests plans urbanístics i les associacions veïnals perquè, segons ell, els que estan interessats en el desenvolupament de la ciutat no estan interessats en les relacions socials. A més, ha dit que aquest tipus de desenvolupament urbanístic canvia per complet el caràcter del barri i les relacions socials.]

video sobre Can Ricard (.mov)video can ricard

més info: barcelona.indymedia
i més la makabra

i més salvem Can Ricard

Que passa a Can Ricard??

[La lluita per recuperar Can Ricard i per lliberar espais de creció s'arrela en la memòria històrica del Poblenou. Què està passant al Poblenou?

Com a bons ciutadans i com s'ens invita a fer un exercici de memòria històrica, en aquest any assenyalat, doncs ens hi posem (que'ns disculpin els historiadors professionals i l'acadèmia; els ciutadans de a peu també tenim la nostra memòria).

Més enllà del botí d'una explotació ferotge, la fàbrica i els obrers eran molt mal vistos pels franquistes. I Poblenou era conegut com el Manchester català; tot un perill! En aquest barri va germinar el naturisme, l'enciclopedisme, el cooperativisme, el republicanisme, el socialisme utòpic, l'anarquisme... I així quan va arribar l'alçament feixiste, el 18 de juliol del 1936, del Poblenou surtiren el gruix de combatents que el van derrotar a Barcelona i que van iniciar una revolució inédita.

Així que el model ideal de ciutat pels franquistes fou la del turisme de luxe,
'la ciudad de ferias y congresos', la del diner fàcil. I, en particular, volien convertir el Poblenou en una ?Copacabana del Mediterrani?, un
paradís pers rics i adinerats, per les màfies de tot el món mundial, net de pobres, d'obrers i de tot vestigi que recordes que la riquesa, la cultura i la política de Barcelona i Catalunya s'han fet, en una part molt significativa,
al Poblenou. I en aquest ?somni? li van dir ?Plan de la Ribera?.
Naturalment el Poblenou no ho va permetre; eran finals del seixanta i la lluita contra la dictadura era molt forta i el barri era barri.

Han passat el anys i, amb les Olimpiades, la ciutat és va contagiar d'una mena 'd'al·lucinació col·lectiva' anomenada 'Barcelona'. Un nou
urbanisme s'ha anat impossant. L'urbanisme de l'especulació, dels desnonaments, de la violència inmobiliaria, de la segregació i expulsió de
ciutadans, de la destrucció de la memòria històrica, de la persecució de la cultura independent. de la deslocalització de les empreses catalanes...
Finalment, el 'Plan de la Ribera' s'enlairava amb la construcció de la Vila Olimpica, la fogera de les vanitats provincianes del Fòrum 2004 i els
projectes urbanístics del 22arroba (22@) --una societat mercantil de capital íntegrament municipal i de la que també forma part una altre societat privada municipal, l'Institut de CUltura de Barcelona (ICUB).

D'ença de la seva creació a finals del 2000, el 22arroba, enlloc de comprar a preu de sol industrial (o expropiar) per construir vivenda social, fer-hi equipaments, protegir el patrimoni col·lectiu industrial i potenciar les iniciatives creativas de la ciutat, ha utilitzat les requalificacions per enriquir als antics propietaris i convertir-los en especuladors inmobiliaris, empendre-la contra el barri, els seus habitants i el patrimoni de totes, per
fer-hi... oficines i hotels!

Els fets parlen:
- centenars d'industries i de tallers de producció cultural desnonats i
tancats,
- un munt de fàbriques enderrocades,
- els testimonis dels crims franquistes pràcticament esborrats (com el Camp de
la Bota, on foren afusellades mil setcentes quatre persones, i el camp de concentració d'el Canem),
- la sustitució social al barri (reflex també de la perdua de 241.258 habitants de Barcelona, des del 1970 fins el 2001),
- la conversió d'espais populars com la Rambla del Poblenou o la Plaça Prim en una mena de 'parc temàtic',
- i un 'Pla de Patrimoni' que's poc més que una coartada per fer-hi lofts
de luxe i privatitzar espais públics.

Potser un dia s'estableixi una 'Comissió de la Veritat' sobre el 22arroba i es façi justícia.

A les nostres oïdes resonen aquelles paraules... "se acercaba el final de la dictadura franquista y las ansias de libertad hicieron que las calles de
Cataluña se llenaran de comediantes, titiriteros, músicos y saltimbanquis dispuestos a protagonizar una revolución creativa". s'acosta una nova
revolució creativa?]

indymedia.barcelona.org