dijous, d’abril 12, 2007

visca la gent complicada!

Persones complicades són aquelles que veuen més enllà del que els seus ulls poden veure. Aquelles que pensen més enllà de l’obvietat. Aquelles que desitgen de la vida una mica més que un matrimoni, una casa, un televisor de pantalla plana, fills, un cotxe i un viatge a París. Aquells que volen treure-li el suc a la vida. Aquelles que es fiquen al llit a dormir pensant en si mateixos i les seves emocions més profundes.
Una persona complicada és la que te ganes d’experiències i aprenentatges, doncs això és el que li fa mancada per a omplir-se.
Una persona complicada és aquesta que, al preguntar-li “Que opines del mar?”, respon una mica més que un “No se, no hi havia pensat. És blau, bonic i ple d'aigua. Com era la pregunta?”.
Una persona complicada creu en si mateixa i en les seves capacitats. Sap que la seva complexitat la caracteritza i la separa de la simplicitat de la resta del món.
Una persona complicada cau i aconsegueix la força en si mateix per a aixecar-se.
Una persona complicada descobreix, a la seva manera, el significat de les coses.
Una persona complicada li busca les explicacions i els conceptes a les ciències i les arts.
Una persona complicada està plena de creativitat per a inventar-se un concepte del mar així com “El mar representa la infinitat, doncs és tan infinit com l'univers i a més cobreix un gran percentatge del planeta. A part representa per a mi el desconegut, doncs sóc fidel creient que allà baix hi viuen criatures que no coneixem aquí dalt. A més és blau i bonic. Té un toc de profunditat i bellesa que ningú més te”.

Una persona complicada no es cansa de preguntar i respondre's. No es cansa de filosofar. No es cansa de viure, doncs observa en l’existència una mica complicat i bell.
Una persona complicada no es complica amb els problemes del dia a dia, si no que aconsegueix la manera de resoldre’l i aprendre a superar-lo per sempre. Una persona complicada aconsegueix les maneres d’estar content descobreix, poc a poc, el que vol de la vida.
Una persona complicada no deixa de somiar amb sentiments nous. Una persona complicada mira en les pel·lícules de Matrix una mica més que una trilogia d’acció amb bons efectes especial. Veu tota una filosofia de vida virtual i veu la màgia de l'Oracle.
Una persona complicada pot sentir-se sola davant la simplicitat del món. Poden jutjar-la de ridícula o il·lusa pels seus pensaments. Però una persona complicada sap que tots els triomfadors que s’esmenten en els llibres d’història, van ser persones complicades. Jo si sóc complicat. Prou complicat com per a escriure això tractant de buscar per què sóc com sóc de complicat. Jo si sóc complicat i orgullosament. Gaudeixo la vida (gairebé sempre) a la meva manera i duc de la mà la complexitat. El dia que em torni massa simple, aviseu-me.

Visca la gent complicada!


gràcies a
brujita i anna



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo preferiria anomenar-ho d'una altra manera...com per exemple una persona de ment activa, "complicat" queda molt vulgar, no trobes? ;)

Salut per tota aquesta gent del sector!

Dani Clemente ha dit...

Ser complicat mola pero com s'es complicat t'obliga a plantejarte fins a quin punt mola i fins a quin punt no seria millor mirar al mar i dir doncs es blau... potser tot seria mes fácil. clar que aixo dintre de ser "complicat" com tu dius (a mi tpc magrada la paraula) hi ha un cert orgull, una certa superioritat... ;) o no?