El cel

Com que a la deixalleria estem de vacances, us poso un conte de Paulo coelho sobre l'amistat.

Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una carretera. Quan passaven prop d’un arbre enorme va caure un llamp i els tres van morir fulminats. Però l’home no es va adonar que ja havia abandonat aquest món, i va prosseguir el seu camí amb els seus dos animals (de vegades els morts triguen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició).

La carretera era molt llarga i pujol dalt. El sol era molt intens, i ells estaven suats i assedegats. En una corba del camí van veure un magnifico portal de marbre, que conduïa a una plaça pavimentada amb rajoles d’or.

El caminant es va dirigir a l’home que custodiava l’entrada i va entaular amb ell, el següent diàleg:

- Bon dia.

- Bon dia - va respondre el guardià.

- Com es diu aquest lloc tan bonic?

- Això és el Cel.

- Què bé que hàgim arribat al Cel, perquè estem assedegats!

- Vostè pot entrar i beure tanta aigua com vulgui.

I el guardià va assenyalar la font.

- Però el meu cavall i el meu gos també tenen set...

- Ho sento molt - va dir el guardià- però aquí no es permet l’entrada als animals.

L’home es va aixecar amb gran disgust, ja que tenia moltíssima set, però no pensava beure només ell. Va donar les gràcies al guardià i va seguir endavant. Després de caminar una bona estona muntanya amunt, ja exhausts els tres, van arribar a altre lloc, l’entrada del qual estava marcada per una porta vella que donava a un camí de terra envoltat d’arbres. A l’ombra d’un dels arbres havia un home tirat, amb el cap cobert per un barret. Possiblement dormia.

- Bon dia - va dir el caminant.

- L’home va respondre amb un gest de cap.

- Tenim molta set, el meu cavall, el meu gos i jo.

- Hi ha una font entre aquelles roques - va dir el guardià indicant el lloc -. Podeu beure tota l’aigua com vulgueu.

- L’home, el cavall i el gos van anar a la font i van calmar la seva set.

Després el caminant va regressar per a donar gràcies al guardià.

- Podeu tornar sempre que vulgueu - li va respondre aquest.

- A propòsit Com es diu aquest lloc? - va preguntar l’home.

- EL CEL.

- El Cel?

- Si.

- Però si el guardià del portal de marbre m’ha dit que allò era el Cel.

- Allò no és el Cel. És l’infern - va contestar el guardià.


El caminant va quedar perplex.

- Hauríeu de prohibir que utilitzin el vostre nom! Aquesta informació falsa ha de provocar grans confusions! - va advertir l’home.

- De cap manera! - va increpar el guardià - En realitat, ens fan un gran favor, perquè allí es queden tots els quals són capaços d’abandonar als seus millors amics.

Paulo Coelho