els pallassos

Un dia es va presentar a la consulta d’un psiquiatra molt famós un home serè i equilibrat en aparença, seriós i elegantment vestit. Al cap de poc temps, el doctor havia descobert que aquell home es trobava molt deprimit, abatut per un profund sentiment de tristesa i malenconia.

El doctor va començar amb responsabilitat la teràpia del malalt. Al final de l’entrevista, li va dir al seu nou pacient:

- Per què no va aquesta tarda al circ que acaben d’instal·lar per a les festes? A l’espectacle hi actua un pallasso que ha fet riure i divertir-se a mig món. Tothom en parla meravelles. Li pot fer molt de bé. ¿Perquè no ho prova?

Aquell home es va posar a plorar:

- No puc! Aquest pallasso sóc jo!

És una vella història carregada de sensibilitat i de tristesa, però també d’ensenyaments. Fa referència a un vell mite: el de la tristesa del pallasso, un mite del que en podríem extreure una bona lliçó com a persones.

Efectivament, el pallasso trist és una persona que, abatut per una profunda malenconia, és capaç de dedicar la seva vida a evitar la malenconia dels altres.

Gràcies a algú hi ha moltes persones que actuen com el pallasso trist. Persones que pateixen en el cos o en l’esperit i que, això no obstant, dediquen la seva vida a alleujar el patiment dels altres. Persones que, sentint-se soles, dediquen el seu temps a alleujar la solitud d’altres persones. Persones que, estant econòmicament mancades, encara es donen per alleujar els problemes dels que estan en una situació pitjor.

Potser sí que de vegades la millor teràpia per als propis problemes és dedicar el temps i l’energia a resoldre els problemes dels altres.