Miscelänius Musikalis I: KORTATU

Qui no ha escoltat mai cap cançó de kortatu? tots portem una mica de l'esperit musical d'aquell grup basc que ha estat la base de mots altres grups. Quan alguns encara havíem de néixer, ells ja estaven tocant i lluitant pel que nosaltres ho fem ara...


(de la wikipedia)
Kortatu va ser un grup de musica del País Basc fundat al 1984 per Fermin Muguruza i Iñigo Muguruza a la població de Irun, Guipúscoa.

Van formar part del denominat rock radical basc i van ser pioners a introduir el ska a la península, sempre amb una base punk de fons. Una de les seves principals influències va ser el grup britànic The Clash.

Les seves lletres inicialment van alternar entre el castellà i el basc, però a finalment van adoptar exclusivament aquest últim. Mai van ocultar la seva tendència cap a l'esquerra abertzale. Per exemple, la seva cançó "Sarri, Sarri" està dedicada a la fuga del pres d'ETA Joseba Sarrionaindia, després d'amagar-se en els altaveus utilitzats en un concert d’Imanol Larzabal celebrat a la presó de Martutene.

La ideologia dels seus membres i les lletres es basen en la lluita contra l'Estat de dret, des del punt de vista polític, policial, i judicial entre d'altres. També es posicionen contra el capitalisme, l'exèrcit, el consumisme o la hipocresia de la societat, entre d'altres.

El nom del grup prové del sobrenom d'un mugalari d'ETA mort a les mans de la Guàrdia Civil

espanyola. Els mugalaris eren els militants que s'encarregaven d'ajudar a altres persones a creuar la frontera francoespanyola.

Aviat graven una maqueta amb temes com "Mierda de ciudad", "El último ska" o “Hay algo aquí que va mal”. La seva popularitat comença a finals d'any, quan entren a un estudi i graven els tres temes que apareixen a l'anomenat "Disco de los quatro" (Soñua, 1985), al costat de Cicatriz, Jotakie i Kontuz-Hi!. Els temes de la banda en aquests disc seran "Nicaragua Sandinista", "Mierda de ciudad" i "El último ska de Manolo Rastamán".

Durant el 1985 realitzen concerts per tot el País Basc, actuant en nombrosos concerts i festivals multitudinaris, també tocaran fora a les ciutats de Barcelona i Madrid. A mitjans d’any tornen als estudis Tsunami de Donosti, on graven el seu primer LP: Kortatu (Soñua, 1985). El disc és cantat en castellà, excepte els temes "Sarri, Sarri" i "Zu atrapatu arte", també apareix "Jimmy Jazz" (una tema adaptat de la cançó de The Clash). El disc els duu a alternar-se amb bandes locals com La Polla Records, Hertzainak, Zarama o Barricada, i és triat disc de l'any per la revista musical Muskaria i pels diaris Egin i El Diario Vasco. Aquest any arriben a tocar davant de 15.000 persones.

SARRI SARRI

Al 1986 comencen a tocar diversos paísos d'Europa (Suïssa, Alemanya i Països Baixos) i graven dues referències més. La primera és el maxi single "A la calle" (Soñua, 1986), on apareixen tres temes: "Hay algo aquí que va mal", "A la calle" i el primer dub que es va realitzar a la península: "Desmond Dub", barreja del tema "Desmond Tutu" del seu primer LP. Al setembre entren als estudis Elkar i graven el seu segon LP, “El estado de la cosas” (Soñua, 1986). L'esperit tan festiu del seu primer LP està present ("Equilibrio", "Cartel en el casco viejo de Bilbao" o "Aizkolari"), però comença a difuminar-se, com deixen veure temes com "9 Zuloak" o "Nivel 30". Com l'anterior, gairebé tots els temes estan cantats en castellà. Apareixen com col·laboradors Jabier Muguruza (acordió a "Jaungoikoa eta Lege Zarra"), Jabier Montoia (cantant del grup M-ak/, a "9 Zulo") o Josetxo Silguero (saxo de "Equilibrio"). En aquest any trenquen definitivament les fronteres del País Basc.

Durant el 1987 es dediquen a fer concerts sense parar, tocant per tot Espanya i realitzen una nova gira europea que els duu a França i, de nou, a Suïssa i Alemanya. Es converteix en un dels grups de l'estat que més havia tocat per Europa; mostra d'això és un recopilatori editat exclusivament per a la seva distribució a Europa: “A frontline compilation” (Red Rhino-Organik, 1988).

Al 1988 ofereixen el seu tercer LP, Kolpez Kolpe (Oihuka, 1988), aquesta vegada cantat íntegrament en basc. El graven als estudis IZ, i apareix Kaki Arkarazo (guitarrista de M-ak) com productor i tècnic de so. El so ha evolucionat des dels dos primers discos (apareix una nodrida secció de vents) i ja es pot intuir el que seria Negu Gorriak. Tornen a aparèixer múltiples col·laboracions, com ara Yul (de R. i. p., guitarra a "Makurtu gabe"), Mikel Laboa (veu a "Ehun Ginen") i repeteix Jabier Muguruza (acordió a "Platinozko Sudurrak"). A la gira posterior per Europa s'incorpora Kaki Arkarazo com segon guitarrista.

Es calcula que van donar uns 280 concerts en els seus quatre anys d'existència. En l'últim d'ells (un primer d'octubre a Pamplona) graven el que seria el seu cant de cigne, el doble LP en directe Azken guda dantza (Nola!, 1988), que serà considerat com un dels millors discos en directe del món per la revista Maximun Rock&Roll.

NICARAGUA SANDINISTA (AZKEN GUDA DANTZA)


SARRI SARRI CHARLESTON! APREN A BALLAR SKA AMB NOSALTRES!